No és fins als 80, quan ja ha començat la guerra, que es crea l'FMLN, agrupant 5 organitzacions políticomilitars: Fuerzas Populares de Liberación "Farabundo Martí" (FPL), el Ejército Revolucionario del Pueblo (ERP), la Resistencia Nacional (RN) y el Partido Comunista Salvadoreño (PCS). Partido Revolucionario de los Trabajadores Centroamericanos (PRTC). Durant la guerra es duen a terme diferents eleccions, que més aviat són un teatre, ja que el país està en guerra i les esquerres no es presenten. L'any 1989, ja les guanya ARENA (Alianza Republicana Nacionalista), fundada per d'Aubuisson, cap dels Escuadrons de la Mort i autor intel.lectual de l'atempat mortal contra monseñor Romero.
ARENA ha estat al poder durant tots aquests anys, deixant al país endeutat, sense fons i en una situació alarmant de pobresa i desigualtat.En definitiva, l'esquerra a El Salvador no ha tingut mai la possibilitat de governar... fins ara. És per això que es tracta d'un moment històric.
Conchita de Nueva Esperanza: "este cambio lo esperamos des de hace muchos años, no es des de antes de la guerra; sino que cuando yo era pequeña, cuando mis padres eran niños... llevamos así toda la vida..."
D'altra banda, està també el tema de l'oposició que pugui fer ARENA. No oblidem que la diferència percentual entre els dos partits és de 3 punts. I per les característques de la dreta i la oligarquia salvadorenya, per res seran nets i lleials al nou govern que s'ha de formar. Suposem que serà una constant campanya electoral (una mica com el PP a casa però a lo bèstia) buscant draps bruts i difamant a Funes i al partit.
És evident que la tasca que haurà de fer es la de començar a sanejar les institucions democràtiques i judicials salvadorenyes que tan corrumpides estan. A banda d'intentar garantir el serveis bàsics de manera pública i gratuita (essent els principals la sallut i l'educació).
En definitiva, el país està en una pèssima situació, hi ha infinitat de coses BÀSIQUES a FER, però no hi ha recursos per executar-les.
El que s'haurà de veure és si el poble viurà amb paciència tot aquest procès i no s'impacientarà per tal de que la seva situació canviï ja.
Tradicionalment l'FMLN havia tingut una quota electoral d'aproximadament el 30%, a la que els salvadorenys acostumen a anomenar el "voto duro". El 20% restant, que ha donat el triomf, és gent que o no votava o bé votava a altres partits polítics, que s'ha decantat per votar a l'FMLN. Pensem que pel canvi de candidat i pel context llatinoamericà; però que podem no identificar-se amb les directrius del partit.
D'alguna manera, nosaltres pensem que Funes és més d'aquest 20% que no pas del 30% de "voto duro" tradicional. Per tant es configura una situació complexa en la que hauran de convergir aquestes dues posicions. Creiem que el vicepresident (Sánchez Cerén, antic comandant de la guerrilla) pot ser un peça fonamental en aquesta combinació.
Evidentment tota aquesta situació política complexa en la que intervenen diferents elements no treu la ilusió de la població salvadorenya. Podem dir que des del més ascèptic al més revolucionari estan d'acord en que El Salvador té la oportunitat de viure un canvi i de convertir-se en un país més just.
Parlant amb la gent hem notat que tot i la felicitat del CANVI, tenen clar que és ara quan MÉS han de treballar. És important que des del moviment social, tot i que aquest estigui identificat històricament amb l'FMLN, s'exigeixi al govern que cumpleixi amb les seves funcions i responsabilitats, deixant de banda partidismes.