Antecedents
Està clar que el fet de que guanyés l'FMLN el passat 15 de març a El Salvador marca un abans i un desprès en la vida del país. Aquest sentiment el vam notar des del primer moment en que es van saber els resultats i els dies següents en els que xerràvem amb les persones del Bajo Lempa. A El Salvador MAI havia governat l'esquerra, i la lluita d'aquesta va començar abans dels anys 70, ja que als anys 30 ja hi havia lluita popular. Els anys 30 es caracteritzen per insurreccions i repressió molt violenta, i fins als anys 70 es va de cop en cop d'estat amb períodes breus de democràcia que mai acaben sent transparents.
No és fins als 80, quan ja ha començat la guerra, que es crea l'FMLN, agrupant 5 organitzacions políticomilitars:
Fuerzas Populares de Liberación "Farabundo Martí" (FPL), el
Ejército Revolucionario del Pueblo (ERP), la
Resistencia Nacional (RN) y el
Partido Comunista Salvadoreño (PCS). Partido Revolucionario de los Trabajadores Centroamericanos (PRTC). Durant la guerra es duen a terme diferents eleccions, que més aviat són un teatre, ja que el país està en guerra i les esquerres no es presenten. L'any 1989, ja les guanya ARENA (Alianza Republicana Nacionalista), fundada per d'Aubuisson, cap dels Escuadrons de la Mort i autor intel.lectual de l'atempat mortal contra monseñor Romero.
ARENA ha estat al poder durant tots aquests anys, deixant al país endeutat, sense fons i en una situació alarmant de pobresa i desigualtat.En definitiva, l'esquerra a El Salvador no ha tingut mai la possibilitat de governar... fins ara. És per això que es tracta d'un moment històric.
Conchita de Nueva Esperanza: "este cambio lo esperamos des de hace muchos años, no es des de antes de la guerra; sino que cuando yo era pequeña, cuando mis padres eran niños... llevamos así toda la vida..."
Possibilitat REAL de canvi.
És cert que l'FMLN ha guanyat les eleccions i que seran el proper govern del país, però s'enfronta a una situació molt complicada. El país està altament endeutat, les diferències socials s'han agreujat molt, les institucions democràtiques estan altament corrumpudes,... i la crisi mundial pot agreujar més la situació. Amb això el que volem dir es que el govern no tindrà una feina fàcil, ni resoldrà o millorarà la situació del país d'una manera ràpida, això és quelcom que tots hem de tenir present.
D'altra banda, està també el tema de l'oposició que pugui fer ARENA. No oblidem que la diferència percentual entre els dos partits és de 3 punts. I per les característques de la dreta i la oligarquia salvadorenya, per res seran nets i lleials al nou govern que s'ha de formar. Suposem que serà una constant campanya electoral (una mica com el PP a casa però a lo bèstia) buscant draps bruts i difamant a Funes i al partit.
És evident que la tasca que haurà de fer es la de començar a sanejar les institucions democràtiques i judicials salvadorenyes que tan corrumpides estan. A banda d'intentar garantir el serveis bàsics de manera pública i gratuita (essent els principals la sallut i l'educació).
En definitiva, el país està en una pèssima situació, hi ha infinitat de coses BÀSIQUES a FER, però no hi ha recursos per executar-les.
El que s'haurà de veure és si el poble viurà amb paciència tot aquest procès i no s'impacientarà per tal de que la seva situació canviï ja.
Combinació FUNES FMLN i amèrica llatina.
Ja vam veure a Barcelona, i a El Salvador ho hem pogut comprovar, que Mauricio Funes no és ni molt menys la figura de revolucionari socialista que podria venir-nos al cap. És un home tranquil, pacient i conseqüent. Ell té molt clar la situació concreta que té El Salvador, sent aquesta diferent a la de Venezuela, Nicaragua, Bolívia, Brasil,... entre d'altres. No vol alinear-se per complert amb la Revolució Bolivariana de Chávez i sembla que potser té més afinitat amb el Partit dels Treballadors de Brasil.
Tot i que això són suposicions i reflexions que fem nosaltres desprès d'haver llegit o escoltat intervencions de Funes. Però també cal tenir en compte que darrera de Funes o amb ell hi ha l'FMLN i els seus simpatitzants, aquests últims a trets generals es senten totalment identificats amb la Revolució Bolivariana i esperen que el seu país entri a formar part d'aquest bloc de països.
Tradicionalment l'FMLN havia tingut una quota electoral d'aproximadament el 30%, a la que els salvadorenys acostumen a anomenar el "voto duro". El 20% restant, que ha donat el triomf, és gent que o no votava o bé votava a altres partits polítics, que s'ha decantat per votar a l'FMLN. Pensem que pel canvi de candidat i pel context llatinoamericà; però que podem no identificar-se amb les directrius del partit.
D'alguna manera, nosaltres pensem que Funes és més d'aquest 20% que no pas del 30% de "voto duro" tradicional. Per tant es configura una situació complexa en la que hauran de convergir aquestes dues posicions. Creiem que el vicepresident (Sánchez Cerén, antic comandant de la guerrilla) pot ser un peça fonamental en aquesta combinació.
Esperança de la població
Evidentment tota aquesta situació política complexa en la que intervenen diferents elements no treu la ilusió de la població salvadorenya. Podem dir que des del més ascèptic al més revolucionari estan d'acord en que El Salvador té la oportunitat de viure un canvi i de convertir-se en un país més just.
Parlant amb la gent hem notat que tot i la felicitat del CANVI, tenen clar que és ara quan MÉS han de treballar. És important que des del moviment social, tot i que aquest estigui identificat històricament amb l'FMLN, s'exigeixi al govern que cumpleixi amb les seves funcions i responsabilitats, deixant de banda partidismes.
